La llengua dels signes

"Sóc una nena de tretze anys que únicament vol manifestar una cosa. Visc en dos mons: el dels sords i el dels oients. El món dels sords té una llengua diferent, la llengua dels signes, una llengua com pot ser l'anglès o el francès. Simplement vull que vostès, que estan en l'altre món, s'adonin de com és d'impressionant el món dels sords. I aprofito aquesta carta per demanar que la televisió faci l'esforç d'obrir les seves portes i que intenti entendre'm. M'agradaria que un dia, davant la tele, els oients es tapessin les orelles. Llavors podrien comprovar com és de difícil entendre el que ens diuen. Però això no passaria si hi hagués un intèrpret o, senzillament, un subtítol."  

Carta al director, extreta de www.elsilencio.com

La Llengua de signes o Llenguatge Signat és una llengua natural de les persones sordes, gràcies a la qual poden establir un canal d'informació bàsica per a la relació amb el seu entorn social. Mentre que amb el Llenguatge Oral la comunicació s'estableix mitjançant un canal auditiu, la Llengua de Signes ho fa per un canal visual i espacial. Té una estructura gramatical pròpia que es caracteritza pels següents paràmetres: la configuració d'una o dues mans, dels seus moviments, de les seves orientacions, de la seva ubicació espacial, i dels elements no manuals (moviments labials -que poden ser verbals i orals-, facials, linguals, d'espatlles i de cap).

La Llengua de Signes Catalana o LSC és un llenguatge signat utilitzat per unes 32.000 persones a Catalunya. Des de l'any 1994 té reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya, en haver-se aprovat una proposició no de llei per promoure-la i difondre-la.

Existeixen més de 25.000 usuaris oients d’aquesta llengua (familiars, professors, intèrprets, estudiants, etc...) i aproximadament més de 7.000 persones sordes usuàries.

La utilització de la LSC no es limita al pla de les comunicacions informals, ja que el seu ús ha anat introduint-se en àmbits on abans era ignorada com l'educació, els mitjans de comunicació i les administracions públiques.