literatura catalana . joves i adults     inici
Vinuesa, Joan

 

WEB

En aquesta web hi ha una petita mostra de la seva obra pictòrica i musical, ja que el so que l'acompanya és una composició del mateix Vinuesa anomenada "Dispers" i interpretada per ell mateix:

http://www.telefonica.net/web2/cotcabane/joanvinu.htm

ENTREVISTA

Entrevista publicada al suplement Cultura del diari “Avui” el gener del 2004

"La meva obra real sóc jo mateix"

Joan Vinuesa (Barcelona, 1952) s'ha autopublicat cinc llibres de poesia, el darrer dels quals és el recent 'El llom de sol' (amb dibuixos de Montserrat Marfany), una novel·la curta i relats dispersos. Ha fet incomptables exposicions de pintura (l'última fins al 30 de novembre a El Borne del Mar) i innumerables recitals de poesia. Durant els anys 80 va formar part del grup de poesia O Així i després es va integrar a La Sopa Negra. Organitza des de fa anys amb Pepe Otal les Trobades de Poetes i Titellaires. Acaba de gravar el disc 'Veudemots', per compte propi, com els seus llibres.

F.B.V. Els llibres se'ls ha fabricat sempre vostè mateix. ¿Mai ha intentat entrar dins del mercat editorial diguem-ne normal, per arribar a més lectors?
J.V. A mi m'agradaria que hi hagués un entremig, fer-me els llibres jo i que després els publiqués una editorial. Tampoc no he presentat cap llibre a les editorials, perquè no m'agrada haver d'anar-hi al darrere, que l'editor sigui una mena de sacerdot de la història. En faig cinc-cents exemplars i em duren uns tres anys. Vendre cinc-cents llibres dóna molta feina, perquè et veus mig obligat a dir-ho als amics, a fer presentacions, i lectures, i a insistir molt. De tota manera, crec que em complicaria la vida que hi hagués un editor i una gran distribució i més reconeixement, encara que de vegades també en necessito.


F.B.V. Com va entrar al món de l'art?
J.V. Refugiant-me. Primer va haver-hi la música, vaig formar part de diversos grups, com a formació, però la meva activitat fonamental era la recerca, que anava variant: primer les associacions revolucionàries, després els viatges a la recerca de la llibertat. I després vaig decidir dedicar-me a la pintura, i vaig acostar-me també a la poesia.


F.B.V. Quins corrents artístics l'han marcat?
J.V. Sóc bàsicament autodidacte, tot i que sempre he vist art i he llegit. Vaig connectar molt amb Joan Ponç. Un dia em van venir a buscar perquè la meva obra tenia referències de Ponç, però jo llavors no el coneixia, i va ser una sorpresa, perquè vaig trobar un artista que havia pintat un univers que s'assemblava força al meu, tot i que jo l'havia d'anar a buscar i ell ja el tenia a dintre, el pintava directament.


F.B.V. Quin és el món que hi ha a la seva obra?
J.V. Jo tinc una vivència interna complicada, sóc molt neguitós, i no trobo mai un descans perdurable. Al principi vaig pensar que era una crisi, però ara ja tinc cinquanta anys i segueix igual. Si no pinto, escric, i si no escric, o canto o me'n vaig a la muntanya... quan la societat no em captura amb alguna feina. L'art m'acompanya com un bon amic, i expressa el meu interior. Intento comunicar la meva vida neguitosa, infernal, però no dramàtica, una manera de viure i que no està prohibida per la natura però intensa, en què no cal abaixar el foc però tampoc convertir-te en un incendi ni apagar la flama. Aquest és el meu món i funciona.


F.B.V. Quin és el seu mètode de subsistència?
J.V. Ara només visc dels llibres que venc i de la pintura, però de tant en tant també haig d'agafar feines més normals. Encara em va bé i em sento afortunat. He treballat molts anys... la meva feina oficial ha sigut la infermeria, i això m'ha permès de tornar-hi per sanejar l'economia. He sigut descarregador, repartidor, enganxador de cartells, enquestador... també vaig passar per la revista Ajoblanco, on era l'únic que treballava d'oficinista. Durant molts anys he hagut de treballar i he anat alternant les feines diàries amb el treball exclusivament artístic.

 

poema , Vinuesa, Joan
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA