El 1409 és el principi de la fi per a l’autonomia de la nació sarda. El rei de Sicília, el català Martí el jove, emprèn la guerra contra els darrers patriotes sards de l’edat mitjana i els guanyarà de sud a nord.

Guillem tercer, Vescomte de Narbona, i darrer Jutge d’Arborea, serà el principal vençut.

Per al català rei de Sicília però, serà una dissortada victòria. Al cap d’unes setmanes Martí el Jove morirà a Càller presa de la malària.

En aquesta caçó s’imagina el crit de pau xisclat per sards i catalans alhora.