Conill, per què tems el temps?

La pineda està tranquil·la

i tanmateix mous ensems

musell, orella i pupil·la.

--Escolto la veu dels pins,

flairo l'oratge que em fibla

i esguardo vers els camins

de la ciutat invisible

on homes de cor mesell

desengreixen el fusell

que fa aquell pet tan terrible.