literatura catalana . infants     inici
Salvat-Papasseit, Joan

 


L'ofici que més m'agrada

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,

Mireu               l'ésser fuster

- serra que serraràs

                           i els taulons fan a miques,

i de cada suada deu finestres ja han tret.

Gronxada d'encenalls et munten una taula;

si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.

i caminen de pla –

damunt les serradures de color de mantega.

 

I els manyans       Oh, els manyans!

De picar mai no es cansen:

pica que picaràs i s'embruten els dits

però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten

i els galls de les teulades

que vigilen de nits.

I són homes cepats

com els qui més treballin.

 

¿I al dic? oh, els calafats?

tot el Port se n'enjoia

                           car piquen amb ressò

i es diu si neix un peix a cada cop que donen

- un peix cua daurada, blau d'escata pertot.

Penjats de la coberta tot el vaixell enronden:

Veiéssiu les gavines

                           com els duen claror.

I encara hi ha un ofici

que és ofici de festa      el pintor de parets:

si no canten abans, no et fan una sanefa

si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:

un pis que hom veu al sostre.

que el feien i cantaven:

tots porten bata llarga

                           de colors a pleret.

I encara més

si us deia l'ofici de paleta:

                           de paleta que en sap

                           i basteix aixoplucs.

El mateix fan un porxo com una xemeneia

- si ho volen

             sense escales

                           pugen al capdamunt;

fan també balconades que hom veu la mar de lluny

- els finestrals que esguarden tota la serralada,

i els capitells

             i els sòcols

                           i les voltes de punt

Van en cos de camisa com gent desenfeinada!

   Oh! Les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!  

 
imatge carrersiplaces
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA