[...]
Alguns dels qui viuen aquí
no han notat la mort de Franco,
l’extorsió i els crims, l’altra cara
de la legalitat que conviu amb el poble vell:
la Santa Coloma bonica, sostenible i solidària
amb els països del Tercer Món,
que els de casa prou bé que s’espavilen,
tot i que malparlin al pas nou convingut.
Hem perdut el nord i hem oblidat el sud.
Alguns somnien la petita Dorothy
i l’home de llauna al país d’Oz
la realitat, però, és un jove
amb xandall del Pryca
i rasurat a l’u que atura el cotxe tunejat
i, amb la música hipnòtica a tot volum,
a crits reclama: ¿Jessi bajas?
I Jessi, com deessa suburbial,
fendint el vent amb veu furient, respon:
Bajaré cuando me salga del coño!
Aquesta és la manera de mostrar l’amor:
així la dolça Dorothy, la idolatrada Beatriu
i l’excelsa Margarida de Goethe
-ja ultratjades, trepitjades i afollades-,
obren pas a l’encantadora Jessi:
La nova flor que regna a la ciutat.
[...]