P

“L'amor és americà”
           Miquel Bauçà

Si et pogués resumir la meva força
en quatre mil vuit-centes aferrades
tendries sobre teu, aparellades,
les deus d'aquest amor que no se'm torça.
I si l'amor fos un arbre, l'escorça
trauria gleves amb frases brodades
que te dirien just “t'estim, m'agrades”
en català, en àrab, fins en morse.

El que a mi em passa no és americà.
No sé què em passa, que he perdut el seny
i enc que t'estim i m’és un bon empreny
t'he de dir sense agravi però clar
que quan l'enyor el braç i el cor m'estreny
em cag en Bush i en tu que em vas deixar.


L

Tu saps ben clar que no has de fer fruit
d'aquest regal que ets de la bellesa.
Ni jo en faré, del meu. La senzillesa
és sebre que tu i jo no hem de fer fruit.
¿Per què, però, el regal llances al buit
i com un nin refuses l'escomesa
del nostre fruit que és bes ardent que besa
i és viu i fèrtil com un pa ben cuit?

El camí meu que mena contra el buit
només el veig possible si va a tu,
si l'ànima es procrea en mi, i en tu
fa arrel, aferra, floreix i fa fruit
i el fruit m'és fill, i fill del fill, i mare
i es multiplica en l'aire i et fa pare.