literatura catalana . joves i adults     inici
Escrivà i Vidal, Maria Josep

 


L’adolescent trist

L’he vist dèbil. Petit.
La criatura dolcíssima que jo
vaig conèixer.
No l’home ple de projecte, de vida,
que fou després.
Era dèbil, una criatura dèbil,
al servei dels gustos nefastos
dels altres,
els més ximples,
els que beuen més i baten palmes
al ritme que ell els marca.

L’he vist sol. Sense amics.
Només amb la música que odia.
La dels altres, els que beuen.
Sense els ulls de lluna nova.

Estava descolorit
com el seu trombonista perfilat
a la paret, encara sense colors.
Mut. Ple d’abandó. Blanc de mirades.

Tot sol amb la música que odia.
La moto a la porta. I ell,
de matinada amb la moto.
De la caixa de música rància en un racó,
a la moto.
Encara que ploga. Com aquesta nit
enravenada de neu a les muntanyes.
Foradant els freds de l’alba.
Li hem deixat amb ell
els nostres gots llefiscosos.
Després ens n’hem acomiadat.
I s’han quedat els gots a mig-beure.
Fent-li companyia.

Tenia les mans gelades.
Jo li hauria donat amor.

Diria que també estava trist.

 
imatge amor
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA