literatura universal . joves i adults     inici
Froagh, Khaleda

 


Veus blanques

A les meves vides anteriors
Anava amb l'Índia
I feia volar les meves veus blanques
En les bafarades amoroses del Ganges

He rentat els meus rulls a les fonts d'Àfrica
I els he deixat anar al Mazendaran d'Iran

Els grocs són parents dels sols malalts a les meves mans
Les meves llàgrimes busquen refugi als deserts
Per descobrir-hi les seves veritats penoses

Pamir és el meu plor i el sospir
L'Himalaia guarda relació amb la mida del meu somni
Els ulls de Grècia són les meves retines
Els solcs al front de la terra són veïns del meu semblant

He cantat l'èpica de l'arbre amb els ocells d'Europa
He somniat amb els pellroges d'Amèrica que tenia un país
Els meus peus arrelen a les vesprades de Palestina
La meva mirada es manté desperta i fa les nits estrellades
La magnificència d'Espanya em coneix l'ànima
Itàlia és padrina de la meva existència

L'oceà és la meva veu
O noies del Pol Nord!
Llenceu els gels trencats de la vostra meditació
Als bassals dels meus sentits que pensen amb la lluna!

Demà
El sol somriurà més fort
I fondrà les penes de les nostres memòries


Traduït del persa a l'anglès per Waheed Warasta
Traduït de l'anglès per Ana Romero

 
imatge esport
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA