1.  Imagina que la vaca cega pogués parlar. Escriu com creus que se sentiria.

2.  Joan Oliver / Pere Quart, uns anys més tard, va fer un poema que parlava d'una altra vaca molt diferent. Llegeix-lo i compara el seu estat anímic amb el de la vaca cega.

VACA SUÏSSA

Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra, 
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!

PERE QUART, Bestiari (1937)

3.  Ara intenta recitar els dos poemes però donant-los l'entonació adequada. Et pot ajudar molt si llegeixes com acaben per trobar el punt exacte. Fixa't com són de diferents!

La vaca cega:

...brandant llànguidament la llarga cua.

( notes com s'ha de pronunciar llànguidament?)

La vaca suïssa:

...jo sóc la vaca de la mala llet!

(ara amb força, amb determinació)