1. Què et suggereixen les dues imatges contraposades del poema? Creus que dialoguen entre elles? Com les interpretes? Què et suggereix un martell sobre un tauler d’escacs? I què hi afegeix el fet de tenir un caçapapallones al costat? En petits grups, poseu en comú les vostres interpretacions a veure si coincideixen.

2. Si escoltes el que diu Joan Casellas, veuràs que estableix una relació amb Duchamp i Brossa. A la informació que dóna la viquipèdia sobre el primer, trobaràs un apartat específic sobre la seva afició a jugar escacs. D’altra banda, aquí a sota (*) pots veure un objecte de Brossa de 1951, en què el martell n’és un protagonista. Opines que saber que el poeta estableix una connexió amb Duchamp i Brossa enriqueix la interpretació del poema? Entens el caçapapallones com un símbol que ens remet a l’acció de capturar les idees o les imatges que suren al nostre voltant, o t’ha suggerit una altra cosa?

3. Pots relacionar les dues imatges amb el text situat sota d’elles? Creus que la poètica declarada en aquest mateix text es projecta en les imatges? Què et sembla allò que s’hi declara? L’autor afirma que va néixer com un manifest: et queda prou clar allò que s’hi expressa? Com expliques que la llengua del text, francès, no tingui la mínima correcció escolar?

4. L’única manera de pronunciar el títol del poema -V.R.R.M.M.- és produint un so inintel·ligible, una mena d’onomatopeia: a què et remet aquesta circumstància? Saps què és la poesia sonora? Busca’n alguns exemples en aquest web i relaciona’ls amb el poema.

5. Contrasta les teva interpretació del poema amb l’explicació que apareix a “el poeta diu”. Canviaries alguna cosa després d’escoltar-ne l’autor? O creus que el poema és obert a tota mena d’interpretacions?

6. Intenta crear un altre poema amb la mateixa tècnica: adjuntant dues imatges i afegint-hi un text a sota. Després, intenta escriure allò que el poema signifiqui per a tu. Mostra el poema a un company de classe i pregunta-li quin significat hi troba. Compartiu les vostres interpretacions. Després, feu a l’inrevés: que el company en creï un, i tu tracta d’explicar-li què et suggereix.

(*) Joan Brossa, Poema experimental, 1951