1. Resumeix en una frase breu el que afirma el jo poètic sobre ella i els elements de la natura (la terra). Pots ajudar-te reprenent les negacions que fa als versos 1, 10 i 17. I les afirmacions que fa als versos 2 i 18.

2. Per què penses que fa aquesta declaració, el jo poètic?

A) Perquè se sent insignificant
B) Perquè s’identifica plenament amb la natura, sent que en forma part
C) Perquè no està segura de la seva identitat i les seves creences  

Per decidir-te si és una cosa o l’altra, o més d’una, busca si hi ha versos que justifiquin cadascuna d’aquestes afirmacions.

3. En el poema, hi tenen un paper rellevant les negacions de les accions que normalment faria el subjecte (caminar, ser, parlar) seguides d’afirmacions en què és la natura qui fa l’acció o bé qui té el protagonisme. Comenta, des del punt de vista sintàctic, la frase:  “És la terra que em camina”. Què té d’estrany? Quin efecte té aquesta frase en el pla del significat?

4. Una altra alteració de les normes habituals de la sintaxi és l’ordre dels tres últims versos. Reordena’ls de manera que el sentit quedi més clar.

5. Relaciona el que has anat descobrint sobre el sentit del poema, especialment l’últim vers, amb el títol del llibre: Caure.

6. Fes servir l’estructura “Jo no camino. És  la terra que em camina” per fer un poema amb un altre verb intransitiu en què la fórmula de la segona proposició pugui tenir sentit per a tu. Per exemple: somniar, perdre, cantar, viure, riure etc.