|
Com creus que se sent el personatge que s'expressa en el poema? Destaca alguns elements del poema que reforcin el teu punt de vista.
La veu del poema declara que té por i, sobretot, fred, una mena de fred “que no donen més que els vius”. I que ja no disposa de mots per abrigar-se. ¿Pots explicar a què es refereix aquest fred en el context del poema?
¿Creus que mai ens cal que algú deturi el nostre creuar pels records, que ens ajudi a discernir què ja no som, què ja no portem? Justifica la teva resposta.
Reescriu els següents versos canviant els mots en negreta per uns altres de significat oposat, de tal manera que la negativitat inicial que desprenen esdevingui un missatge optimista i joiós:
No tinc rellotge ni destí,
ni mocador de llet, ni cel de pomes.
Els peus, feixucs, em cauen.
El cap
em pesa com un món. I se'm desfulla.
La pell se'n va,
ja no ens trobarem més.
Tinc fred. Tinc por. Tinc aquell fred
immens, que sols el cor
mesura. El que no donen més que els vius.
El fred que no s'enterra.
Mai.
|