1. Una vegada llegit aquest poema, posa atenció en la imatge de l’inici:
“En la llunyania”
Intenta imaginar aquest concepte, mira d’imaginar-lo visualment. Què veus? Quina atmosfera evoques?
2. Fixa’t després en les formes verbals toca, trepitja i és. Què et diuen, si imagines que l’agent és una persona? Què et suggereixen?
3. Digues en veu alta o interiorment els mots homòfons:
sol (adj.), sol (subst.) i sòl (subst.).
Intenta percebre quines sensacions o emocions et provoquen cada un d’ells.
4. Torna a llegir el poema. Quina llum hi veus? En quin paisatge? Des d’on et sembla que mira, el poeta? En el context del poema, ‘Un home sol’ i ‘Un home —sol—’ són el mateix home?
5. Quina paraula surt repetida més vegades? És aquesta la que t’ha quedat més a la memòria? O bé ha estat una imatge/impressió de tot plegat? Diries que la paraula repetida pesa més que les altres en el poema i deixa així una empremta de fons a la memòria?
6. Hi ha un procés d'aproximació al personatge, des de la llunyania a la proximitat? Quina relació creus que té el fet d'estar sol, en un lloc obert ("li toca el sol") i fer una activitat que consisteix a fusionar adjectius i substantius?
7. Coneixies el terme metonímia? Quin joc deu voler fer el poeta confrontant els adjectius "metonímic" i “metoanímic”?
8. Ara, recita el poema.
|