1. Enumera el seguit d’impressions que t’ha produït el poema.

2. Els mots “canviarà, etern, roman, etern, present, canvia” a quin tema fan referència?  Diries que és aquest el tema del poema? Amb quins matisos? Relaciona-ho amb el títol.

3. “Només allò que roman pot canviar”: quin sentit li dónes a aquest vers final? El comparteixes? No et sembla una contradicció? Argumenta-ho.

4. Escolta el que diu el poeta en relació a la filosofia antiheraclitiana de Severino que li ha servit d’inspiració per escriure el poema. La negació del temps, el joc entre canvi i permanència, dóna lloc a versos com “cada matís és un etern” o “la nit roman roman la identitat”. Aquesta plasmació de les idees filosòfiques en el poema, què et suscita? Algun tipus especial d’emoció? Una reflexió inèdita sobre allò que afirma? Totes dues coses? Tracta d’explicar-ho.

5. Escolta el poema dit pel poeta i, a partir de la lectura, puntua el text. Després llegeix-lo tu  en veu alta,  mirant de fer una entonació ben expressiva i enregistra el teu recitat.

6. Escriu un poema similar però de sentit oposat: parteix de l’afirmació d’Heràclit que tot flueix i es troba en estat de canvi continu, com reconeix en la seva famosa cita que afirma que “un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu”. Envia’ns el poema a viulapoesia@viulapoesia.com.