1. El poema porta per títol el nom d’un conegut artista plàstic de l’expressionisme alemany, integrant del grup Neue Sachlichkeit (Nova Objectivitat), moviment sorgit després de la Primera Guerra Mundial. Informa’t sobre l’obra de Grosz i sobre els seus pressupòsits ideològics aquí. Fixa’t en les imatges que tens més avall (*) i que reprodueixen alguns dels seus gravats i intenta explicar si proporcionen una mirada objectiva d’allò que passa al seu entorn. 

2. Subratlla els verbs relacionats amb els sentits i els substantius que puguin tenir alguna correspondència amb les imatges de Grosz que tens a sota (**). Si l’artista alemany ens deixà un testimoni de la societat europea dels anys 20 als seus dibuixos, què és el que retrata Marc Granell en el seu poema? En petits grups, decidiu si el poeta es pot referir a l’obra de Grosz o potser ho fa a la societat actual. 

3. Fixa’t en el títol del poema. Creus que Marc Granell té la mateixa visió de Grosz quan observa la realitat? Com ho pots demostrar? Es tracta d’una mirada tendra o més aviat agressiva? Fixa’t en les dues estrofes inicials i també en la darrera. Què tenen en comú?

4. Escolta com diu Marc Granell el poema. Fixa’t en el to, les pauses i l’èmfasi que hi posa. A qui contesta i per quin motiu? Debateu sobre els motius que poden tenir les contradiccions que manifesta a través de la veu. Es pot dir que es tracta d’una actitud conformista o el poema conté alguna mena de reivindicació? Raona la resposta. 

5. Observa l’obra gràfica de Grosz (***) i identifica els motius que empra per desenvolupar el tema de denúncia social i crítica de la societat (militars, burgesia i clergat) del seu temps. Busca qualificatius per a allò que vol mostrar a cadascuna de les imatges: dramatisme, delicadesa, bel·licisme, pessimisme, avarícia, cinisme, hipocresia, escepticisme, confusió, crispació, menyspreu, caricatura, insolència, decadència, crueltat, sarcasme, etc. L’Alemanya nazi el va perseguir el 1933 sota l’acusació de realitzar “art degenerat” i va destruir part de la seva obra. Quines podrien ser les possibles raons d’aquesta perspectiva?

6. L’art produït per l’expressionisme alemany també va influir en el cinema de l’època, especialment en la il·luminació i els decorats, que ajudaven a crear una atmosfera de terror. Un exemple n’és la pel·lícula Nosferatu, el vampir, de Murnau, producció de l’any 1922 que estava basada en la novel·la Dràcula de Bram Stoker. Mireu-ne alguns fragments aquí i documenteu-vos a l'article corresponent de la viquipèdia. També podeu ampliar la informació anant a les propostes didàctiques del poema "Dràcula" de David Jou que teniu en aquest mateix itinerari. Creieu que els gèneres narratius o cinematogràfics són producte del context històric on apareixen, com ara el cinema de catàstrofes o de terror? 

7. Escolta Marc Granell a “el poeta diu” i indica en què s’assemblen les idees que exposa sobre la societat actual amb el poema i l’obra de Grosz. Esteu d’acord amb el que diu?

8. A partir de les imatges de Grosz que més t’hagin impressionat, omple els espais buits i escriu un nou poema semblant al de Marc Granell :

     Hi ha vesprades que sonen com ..................
     en mans de ............ i ............ 

     Hi ha ............. que saben a ............
     suculents i cofois quan ................... 

     D'acord. Les ............... no sonen.
     D'acord, d'acord. ............... no saben a res.
     D'acord, d'acord, d'acord. ................. són sagrats
     i naixen
     del ventre immaculat de la innocència. 

     Qui vulga dir mentides
     que òbriga la finestra
     i mire
     i cante el que hi veu
     perquè el que hi veu
          no passa.