1. Quin és el to del poema? És seriós, tràgic, humorístic?

2. Qui parla i a qui s’adreça? 

3. Quines característiques del personatge de Dràcula hi apareixen? En coneixes alguna altra?

4. L’autor fa plantejar al personatge  algunes  preguntes sobre la mort: quines són?  Tu com hi respondries?

5. Busca informació sobre les diferents versions cinematogràfiques del mite de Dràcula. Aquí pots veure’n la gran quantitat de pel·lícules que s’han fet sobre el tema. Es basen en alguna novel·la? N’has vist alguna? Basant-te en les fotografies de més avall (*), quina diríeu que s’adiu més al personatge descrit per David Jou?

6. La sèrie de novel·les de Stéphenie Meyer, entre les quals Crepuscle, també té el vampirisme com a tema. Quines semblances i diferències tenen els vampirs d’aquestes novel·les respecte als anteriors? Per què creus que aquestes han tingut tan èxit entre els joves? Establiu un debat i intenteu trobar el motiu d’aquest gust.

7. Hi ha una estrofa on David Jou evoca elements de l’ambient de les pel·lícules clàssiques de por. Per què creus que els titlla de tòpics? Encara fan efecte o ja estan, com diu ell,“gastats”? Creus que en totes les èpoques i en totes les cultures la gent ha tingut por de les mateixes coses? 

8. L’última estrofa del poema parla de l’actualitat. Inventa una narració o un poema en què Dràcula vagi a la discoteca, com suggereix el text. Envia’ns-el a viulapoesia@viulapoesia.com. 

9. Compara el poema de David Jou amb el d’Amadeu Vidal. Els elements que pots comparar són el to, el tema principal, l’ambient que s’hi descriu, la situació comunicativa (qui parla i a qui s’adreça), la utilització de les metàfores, etc. :

     Dràcula

     A vegades, els sentiments es dessagnen.
     I es taca el terra de la cuina.
     I aquelles gotes a les rajoles ens recorden a tots la vida la 
        força
     d’un amor inexpugnable.
     I, de nit, quan tenim set i ens aixequem del llit a les 
        palpentes
     per anar cap a la nevera, fem voltes, ebris de son, com vampirs
     secretament desesperats al voltant de les taques.

     I a poc a poc, aprenem a viure amb una set eterna.

(*) Max Schreck (1922), Bela Lugosi (1931), Christopher Lee (1958-1975), Frank Langella (1979), Gary Oldman (1992).