1.  Saps qui era Claude Lorrain? Si no, busca’n informació a la biblioteca o aquí. Se l’ha descrit com l’“idealitzador d'un passat mític, perdut però recordat en una ideal perfecció”. Creus que Valentí Puig, en el poema,  també té en compte aquesta característica? En quins versos? Comparteixes aquesta opinió? Creus que les seves pintures són una recreació ideal del passat? Argumenta-ho. Compara les teves conclusions amb les del company del costat.

2.  “El Parnàs, Delfos, marines amb Enees / i perspectives de Cartago”: aquests són alguns del temes que pintà Lorrain. Què en saps d’aquests noms? Creus que haver perdut aquests referents de la cultura clàssica provoca que el pintor sigui “del tot incomprès / per generacions d'analfabets”? Comparteixes el lament de Puig per aquesta pèrdua o potser no et sembla tan greu? En tot cas, busca informació sobre aquests personatges i les històries que protagonitzaren.

3.  Recorda aquí qui era el personatge de la reina de Sabà. La seva relació amb el rei Salomó és més producte de la llegenda que de la història, però no per això deixa de ser atractiva, ja que conté abundants components novel·lescos: la fascinació d’una reina per la saviesa del rei Salomó motiva el seu viatge per anar a conèixer-lo; un cop allí, l’atracció mútua dóna pas a unes relacions sexuals que provocaran l’embaràs de la reina i el naixement d’un futur rei. Clicant aquí podràs veure un documental sobre les expedicions fetes al Iemen per tractar d’esbrinar què hi ha d’històric darrera del mite. Ara observa atentament el quadre Port amb l'embarcament de la Reina de Sabà (*). Què et crida més l’atenció? Creus que la reina hi té un paper protagonista? Coneixes cap port amb temples clàssics, edificis neoclàssics i torres medievals tan arran de l’aigua? T’agradaria també, com al poeta, ser-hi present com un personatge anònim?

4.  Compara la llum del quadre Port amb l'embarcament de la Reina de Sabà amb la d’Una posta o paisatge amb Argos vigilant Ió (**). En un és més difusa i en l’altre és més directa? Hi predominen les tonalitats fredes o càlides?

5.  Recorda que en realitat la vedella que Argos vigila és la nimfa Ió metamorfosada. Clica aquí i llegeix la narració de l’atracció de Zeus per Ió, i la consegüent malfiança d’Hera, esposa de Zeus. Escriu un petit conte basat en aquesta història que es desenvolupi en l’actualitat i on els personatges canviïn de noms però no de característiques.

6.  Nicolas Poussin fou un pintor francès, contemporani de Lorrain, que també incorporà inevitablement molts temes mitològics i històrics a les seves pintures de paisatges. La Primavera o el Paradís terrestre (***) n’és una mostra. Compara-la amb Una posta (**) de Lorrain: et sembla similar el tractament de la llum? I la representació de la vegetació? Quin quadre t’agrada més? Explica’n les raons. Posa-ho en comú amb els companys.

7.  La influència de Lorrain es projecta en els segles posteriors; per exemple, en un pintor com John Constable, nascut cent setanta anys més tard. Observa El carro del fenc (****) i indica similituds i diferències amb els seus predecessors.

(*) Claude Lorrain: Port amb embarcament de la Reina de Sabà.

(**) Claude Lorrain: Una posta o paisatge amb Argos vigilant Ió.

(***) Nicolas Poussinn: La Primavera o el Paradís terrestre.

(****) John Constable: El carro del fenc.