1. Llegeix el poema en veu alta i escolta com el diu l’autora. Segur que t’és difícil de pronunciar tanta “f”. Per quin motiu costa tant de pronunciar aquest so? Seria el mateix si comprenguessis el text? O la sonoritat de les paraules les ha transformat en màgiques, com si tinguessin capacitat d’encanteri? 

2. Recita de nou el poema i observa l’efecte que crea l’accent rítmic quan s’alterna la síl·laba tònica amb l’àtona. Cada estrofa reclama una velocitat diferent: de més lenta a més accelerada. Prova de donar-li una entonació de salmòdia o imita la d’un bruixot durant un ritual.

3. Entens totes les paraules del poema? Busca al diccionari els mots que et siguin desconeguts i mirar de donar sentit als versos. Un cop ho hagis fet, compara-ho amb el que hagin trobat els teus companys. 

4. Repetir tantes vegades el mateix so deu tenir un significat. Intenta explicar la relació que té aquesta redundància amb el títol i amb el darrer vers del poema. Posa en comú les teves reflexions amb les dels teus companys.

5. Què és una “fuga”? Per documentar-te pots llegir la seva definició i història aquí. Qui va composar moltes fugues? Per a quins instruments? Tens també més informació sobre aquest art aquí. Escolta aquests fragments tocats per instruments molt diferents: la “Fuga en Fa” de Johann Sebastian Bach tot clicant aquí i la "Fuga en Fa major" atribuïda a Georg Friedrich Händel que trobaràs aquí. Com et sembla que està estructurada? Quines sensacions t’ha produït? Té alguna semblança amb el poema?

6. Relaciona aquest poema amb “L’óssa menor” de Josep Ballester de l’itinerari “nit” que tens aquí, on es fa ús de l’onomatopeia. Escolta el poema dit pel seu autor. Trobes alguna diferència en l’efecte que produeix escoltar la recitació dels dos poemes?

7. Quina creus que és la intenció del poema? A “el poeta diu”, l’autora explica les raons que tenia a l’hora d’escriure’l. Has tingut les sensacions que ella volia provocar? Contrasta-ho amb el que tu hagis experimentat en escoltar-lo.