literatura catalana . joves i adults     inici
Altaió, Vicenç

 


M'enfilo amunt ...

1. Llegeix el poema en prosa. Si hi ha mots que no entenguis, busca’ls al diccionari. En quin paisatge situa Altaió l’excursió amb la bicicleta de Joan Ponç? Dibuixa o pinta els indrets que recorre el personatge a partir del text. En quin lloc situaries aquest paisatge? Busca cala Nans a Google Maps. Veuràs que és prop de Cadaqués. Aquí pots veure la ruta per anar-hi. I aquí a sota pots veure’n una foto (*).

 

2. Busca també informació sobre els dos personatges que surten a la prosa: J. V. Foix i Joan Ponç. A més de l’enciclopèdia (Foix i Ponç), pots consultar aquests webs: 1 i 2. Veuràs que un tenia casa a Port de la Selva i l’altre, a Cadaqués. Els dos es conegueren des de l’època de Dau al Set (grup avantguardista que edità la revista del mateix nom entre 1948 i 1955 i que tingué Foix com un dels seus mestres). Molts anys després, poeta i pintor realitzaren dos llibres junts: La pell de la pell (1970) i 97 notes sobre ficcions poncianes (1974). Per saber-ne més, pots veure els vídeos: 1 i 2. A partir d’aquí, fes-ne un resum de la relació entre els dos.

 

3. Mira, ara, amb deteniment el dibuix de Joan Ponç que tens al costat del poema. Rellegeix el text d’Altaió i subratlla tots aquells elements que provenen del dibuix. Posa-ho en comú amb els companys.

 

4. Fixa’t en la frase “Suspès al buit, m’arrapo a les formes minerals”. Podria tenir alguna relació amb els “Poemes de pedra” de Foix? Aquí sota en tens un (**) i en aquest web trobaràs una exposició virtual sobre aquests “objectes trobats”. Relaciona aquestes formes amb el paisatge de Cadaqués, on se situa l’acció del poema.

 

5. Relaciona l’obra de Foix amb aquests fragments del poema: “La llengua arcaica es manifesta gutural, interjectiva, tallant”,“Se senten encara els cants dels mots antics” i “se m’apareix un Foix en estàtua clàssica”. Tria alguns versos de Foix per il·lustrar-los.

 

6. A l’inici de la frase “Em poso les ulleres de mar per veure-hi clar...” hi ha una clara evocació del poema de Foix: "És quan dormo que hi veig clar”. Llegeix-lo aquí o escolta’l cantat per Joan Manuel Serrat a youtube. Relaciona el que s’hi expressa amb el poema d’Altaió. Quins elements comuns hi veus?

 

7. Al poema hi ha una referència directa a Joan Ponç que el situa “sota les aigües, al fons, en les zones afòtiques”. Mira el quadre de més avall: “Nocturn” (***) que Ponç pintà el 1950. Segons sembla, en aquest quadre, Ponç pintà el viatge iniciàtic que Ponç, Tàpies, Cuixart i el mateix Foix varen fer des de Port de la Selva a Port Lligat per anar a veure Dalí. Foix recollí l’anècdota al poema “Balada dels cinc mariners exclusius, i del timoner que era jo” que publicà a Dau al Set l’octubre de 1950. La travessia fou molt agitada i, segons explica Tàpies, un autèntic malson. Però el quadre presenta una mar plana i una tria d’elements estel·lars o simbòlics que, juntament amb els mots inclosos en la pintura, poden donar lloc a interpretacions còsmiques. Per grups, busqueu altres fragments de la prosa d’Altaió que podríeu relacionar amb el quadre i feu-ne una “lectura”.  Contrasteu les vostres conclusions amb les dels altres grups.

 

8. Compara el final del poema: “Porten cendra calenta a les mans, cendra roent, fumejant de la Ultratomba. La poesia i l’art em cremen a les mans” amb la pintura "Nocturn" i el poema següent de Foix, pertanyent a 97 notes sobre ficcions poncianes:

 

  Poetes i pintors anem a la mateixa barca, amb el motor enferritjat i amb els rems fermats a l’escàlem, per si calia. Podríem anar en la mateixa moto, en el mateix talgo, peugeot, autolínia o ibèria, de passatgers. La nostra personal clarividència, la nostra peculiar condició, no poden evitar l’accident ni els salvavides desviar la sort; mai no sabem si farem aigua o foc, ni quan. Cal, doncs, en la pràctica de la nostra art, recordar que avancem lentament, voluntàriament obstinats a mestrejar amb mitjans propis, sense excuses per a acusar d’altri. Els vents bufen quan i on volen, però la nostra voluntat, la nostra intenció o el nostre projecte poden salvar-nos del fracàs. Aquell qui té què dir no té cura ni dels censors a sou fix ni dels mercaders de noms. Si sou prou original, si interiorment sou un reeixit, un integrat, la ruta dels estels és a peu pla.

 

9. Hi veus alguna semblança entre l’estil d’Altaió i els de Foix i Ponç? En quins elements?

 

imatge poema

poema M'enfilo amunt ..., Altaió, Vicenç

cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA