1. Llegeix el text i, si no coneixes l’escultura de Chillida de què parla, intenta imaginar-te com és i on està situada. Fes-ne un esbós.

2. Mira ara la fotografia de l’escultura (*) i compara-la amb la que havies imaginat. A Oliva aquestes escultures li evoquen braços i mans, mascarons de proa, norais, etc. Comenta l’encert d’aquestes semblances i afegeix-ne algunes que se t’acudeixin a tu. Podries fer-ne un vers que pogués afegir-se al poema d’Isabel Oliva?

3. Busca informació sobre Chillida i, en concret, sobre la seva relació amb el lloc on ha fet les escultures “El peine del viento”. Pots trobar l’explicació per exemple, en aquest article.

Coneixes altres autors que hagin fet escultures a l’aire lliure? N’hi ha, a la teva població? Fes una recerca sobre aquest tema.

4. Per què creus que, en un article sobre aquesta obra (el pots llegir a la proposta anterior), Chillida declara: “Es imposible hacer una obra como ésta sin tener en cuenta el entorno. Sí, es una obra que he hecho yo y que no he hecho yo". Quina relació té aquesta idea amb la de Josif Brosdki, que, en el discurs de la cerimònia del lliurament del premi Nobel de Literatura va dir: “El poeta sap sempre que allò que comunament anomenem la veu de la Musa és en realitat un mandat de la llengua, sap que no és la llengua la que li serveix d’instrument, sinó que ell és el mitjà pel qual la llengua es serveix per prolongar la seva existència”?

5. Observa l’estructura del text. Cada estrofa correspon a una idea diferent? A part del sentit general, fixa’t en les persones verbals:

-Qui parla i a qui parla a la primera estrofa?

-Què es descriu a la segona i a qui es refereix el pronom “ens”?

-Quins elements, diferents dels de la segona estrofa, s’enfoquen en la tercera? És el mateix “ens”? Es tracta d’un “ens” merament observador o que participa de l’experiència? Amb quins dels cinc sentits hi participa?

-Quin efecte fa que a l’última estrofa es digui “sabem d’un poeta” i que el verb que ve després sigui en passat?

Comenteu-ho en petits grups.