1. Imagina que aquest “Tu” del poema ([Tu] Has emmudit) es refereix a un ésser estimat que ha mort recentment. Ara entens què designa “la mudesa” del títol. Repassa les definicions de metàfora i metonímia i digues quina de les dues figures és la que opera quan el poeta substitueix “mort” per “mudesa”. 

2. Quan afegeix que “El cel / és una glopada / de llet calenta”, creus que hem de parlar de metàfora o de metonímia? Quina emoció proporciona aquesta imatge? Per què creus que l’escull? Pensa en les connotacions de la llet calenta: quines propietats té, quin gust proporciona, qui la consumeix, qui te la dóna...

3. Quin és l’estat anímic del jo poètic? Què troba –millor dit, “retroba”- en el cel del poema?

4. Fixa't en el primer i en el darrer vers del poema: "Has emmudit" i "silenci", respectivament. Comprovaràs que el poema presenta una estructura tancada, és a dir, que acaba allí on havia començat, perquè en la cloenda recupera un motiu inicial: el mutisme, el silenci. Ara bé, ¿creus que són el mateix silenci o més aviat es tracta de silencis diferents? Si és així, ¿quina relació creus que mantenen, aquests dos silencis: què els causa, com s'expliquen...?

5. A què creus que es refereix el possessiu “seu” del penúltim vers: a Déu o a l’amor? Per què?