1. Localitza en un mapa les dues comarques de què parla aquest poema. Després, dins de cada comarca, busca  els indrets que s’esmenten. Pots fer servir els mapes d’Internet i llibres o webs sobre itineraris excursionistes per Catalunya.

2. De quines dues cases parla el poema? Analitza l’estructura del text indicant quins versos fan referència a l’una i quins a l’altra. Digues, també, quins versos formen la conclusió. Quins són els temes i subtemes que toquen cadascuna d’aquestes tres parts del text?

3. En parlar de la primera casa, el text descriu les ermites de Sant Martí del Corb i Sant Miquel del Corb. Mira les fotografies que tens aquí a sota (*) i, guiant-te per les pistes que te’n dóna el text,  endevina quina correspon a cadascuna de les ermites.

4. La segona casa és El Mas Perxés, d’Agullana. Esbrina quin paper va tenir aquesta casa en la història de Catalunya. Per a una visió general sobre aquest episodi històric pots consultar el web del Museu de l'exili i també al web pots trobar fragments de memòries d’escriptors que parlen d’aquest indret. També hi ha unes fotografies de la casa.

5. Al poema apareix també una referència al Canigó. Localitza’l en un mapa i explica per què el text diu “el noble Canigó que senyoreja fet cor de totes les terres catalanes que temps fa només en feien una”? Poseu en comú les vostres respostes.

6. A quin poeta es refereix Ricard Creus al vers 20?

7. El poema esmenta dues dones, relacionades amb cadascuna de les cases. Busca informació sobre totes dues (pots trobar una referència a les cases on va viure Montserrat Vayreda, entre elles, l’Antiga, al web ).

8. El text acaba parlant de l’amistat entre les dues protagonistes. Llegeix aquest fragment de l’article que va escriure Xavier Garcia, el 23 de febrer de 2006, al diari El punt:

“El cas és que un dia de primers de febrer de 1989 –en ocasió dels cinquanta anys de l’exili republicà i català pels Pirineus– vaig trobar-me a Agullana les senyores Montserrat Vayreda i Maria Perxés, amigues de joventut, que em duien, justament, al cèlebre mas Perxés (d’on era filla la Maria) i que havia estat el lloc, tocant ja a la frontera amb França, on el govern de Catalunya i alguns dels intel·lectuals més rellevants van aixoplugar-se entre finals de gener i primers de febrer del 1939, abans de passar la ratlla que designava l’expatriació. Aquells «últims dies de la Catalunya republicana», tan ben relatats pel polític i historiador tarragoní Antoni Rovira i Virgili, van ser passats dintre els nobles i augusts murs d’aquesta gran casa pairal de can Perxés, a l’Alt Empordà, voltada de sembradures i de camins alzinats.”

Escriu la carta que podria haver enviat la Maria Perxés a la Montserrat Vayreda convidant-la a participar en aquest acte d’aniversari de l’exili. Si vols, ens la pots enviar a viulapoesia@viulapoesia.com.

9. Esbrina quina és la relació de Ricard Creus amb la Garrotxa. Mira el vídeo sobre la vida i obra de l’autor aquí. Veuràs que el reportatge és filmat a la seva casa del Perer del Corb i als seus voltants, a Les Preses. Hi reconeixes elements dels paisatge que apareixen al text? Reconeixes una de les ermites?

10. L’autor diu, a l’entrevista que hi ha en el vídeo citat anteriorment, que “tant amb la poesia com amb la prosa, jo sempre busco el mateix: explicar-me les coses que no entenc de la vida”. Per a tu la literatura (tant llegida com escrita) té aquesta utilitat? Quines altres utilitats té?

10. En un altre moment del vídeo l’autor comenta que “la gent diu que la meva literatura és molt visual”. Quina relació té Ricard Creus amb la pintura (recorda el que s’explica al vídeo sobre la seva primera dedicació i sobre la seva relació amb la pintora Esther Boix). Trobes aquesta visualitat, en el text?

12. Quin és el sentiment que, en el seu text, mostra l’autor respecte de Catalunya? En quins versos ho expressa?

(*)