1. A la primera línia del poema, l'autora empra el mot “bici” per definir bicicleta. És un mot col·loquial, com n'hi ha tants d'altres. Segur que sabràs escriure d'una altra manera els mots en negreta de la frase següent:

“Aquella tarda, en Toni, quan va acabar els deures de mates, va demanar peles a la seva mare i se'n va anar al cine a veure una pel·li molt guai amb el seu amic Pep.”

2. Classifica les paraules següents i posa-les en la columna corresponent segons en tingui la bicicleta,  la moto o totes dues: manillar, motor, pedals, frens, intermitent, rodes, matrícula, cadena,  radis, dinamo, bugia, seient, timbre.

3. Quin significat creieu que té el poema? Va més enllà d’una bici? Penseu-hi i poseu en comú les vostres opinions. A continuació escolteu el que diu la poeta sobre el poema i comproveu si les vostres intuïcions anaven ben encaminades.

4. Les bicicletes, ja ho saps, no poden parlar, ni pensar. És una llicència de l'autora, la Joana Raspall, per humanitzar l'objecte. Segur que tu també has parlat amb alguna joguina, un ninot o una nina a qui poses veu. Series capaç d'imaginar un diàleg entre el teu llapis i tu?. Escriu la conversa que tindríeu si un dia – o ara mateix – et digués que ja n'està fart, que vol ser un bolígraf recarregable, que al pas que va, amb tanta punta com li treus, acabarà desapareixent. Prova-ho!