1.  Busca al diccionari el significat de la paraula "lloança". T'ajudarà a entendre el poema.

2.  Diuen els savis que les persones que canten i expressen les seves emocions amb la música són bona gent. Creus que el poeta ho interpreta d'aquesta manera? Quina mena de comunitat penses que ens presenta el poema?

3.  Prova de llegir el poema amb enyorança, com si fossis el vell. Podries fer-ho també amb esperança com el noi?

4.  El poema té musicalitat perquè hi ha quatre paraules que acaben igual: enyorança, esperança, lloança i avança. Prova d'intercalar o afegir un rodolí que soni bé (busca alguna paraula que tingui el mateix acabament, com, per exemple, dansa, venjança, balança, etcètera).

5.  Fes una frase-cartell. Et proposem que agafis un full i amb retoladors gruixuts escriguis la darrera frase. (Poble meu: puix que cantes, alça't i avança.) amb lletres ben grans i de diferents mides segons la importància que li vulguis donar a cada una de les paraules. No t'oblidis de fer-li un marc ben bonic. Després la penges al suro perquè tothom la llegeixi. Variable: si us ajunteu quatre companys podeu fer tot el poema, una frase cadascú.