Cursà estudis superiors a les Universitats de Barcelona i Salamanca, i fou un dels animadors de la benemérita Societat Castellonenca de Cultura. El 1928 publicà Elegies, i el 1935, Terra. Fou membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Valencians (1937), i guardonat amb el Premio Nacional de Literatura (1933). Formà part de la delegació valenciana que assistí al Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes (1937). Després de la guerra edità diversos fascicles de poemes satírics i un nou volum de lírics, Llàntia viva (Castelló de la Plana, 1947). Segons Palomero, “ […] la seua obra poètica fou, en aquest sentit, la més literària i la més personal, alhora que també la més permeable al llegat de la poesia europea i la més acostada a l’obra dels col·legues noucentistes catalans, com Josep Carner, Tomàs Garcés, Marià Manent, Josep M.López-Picó…”

http://www.ayuncas.es/prensa/noticias_val.asp?codigo=380