El 1942 publicà Els sonets de la llar, ja apareguts en La República de les Lletres a l’ocasió del centenari de Llorente. El 1944 donà a conèixer un nou recull de versos, Les cançons de l’horta, prologat per Azorín. Posteriorment, edità fins uns dotzena de volums de poemes, entre els quals destaquen Les hores clares (1952), Líriques i burlesques (1953) i Els paisatges cordials (1954). Col·laborà en diverses publicacions valencianes, i fou autor també d’obres teatrals i d’algunes narracions curtes. Fou també director de Número del Centre de Cultura Valenciana. Fuster el considerava un dels conreadors del “paisatgisme sentimental”, herència de Teodor Llorente.

http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=151