A BUSH DE PODER

    Elegit com a profeta

    pel poble americà

    i amb “l’ajut” del Musulmà

    va pensar la malifeta.

    Escoltau-me i la sabreu;

    d’ell, la gent no s’ho esperava,

    pel petroli nins matava,

    mentre ell se’n feia hereu.

    Mostatxut l’acompanyà

    amb l’excusa del petroli,

    per omplir un setrill d’oli

    al beneit, el va deixar.

    Per “JUSTÍCIA INFINITA”,

    que era el nom de la croada,

    perseguia aquella fita:

    —Més barrils d’una vegada!

    Perseguint el dictador

    seguien omplint Guantánamo

    —Abú Graib?, no per favor!

    faré tot el que em digui l’amo.

    Implorava l’innocent

    mentre l’electe “boss” reia,

    quina cara de content

    "ignorant" que això es feia.

       Armes de destrucció!!!

    … i en Sadam ni ho sabia.

    Aquesta era la raó

    per pujar l’economia?

    El dictador morí penjat,

    Més enllà se n’alegraren,

    —Ara hi ha més llibertat!

    Bush i Aznar ho afirmaren.

    Una cosa fou segura:

    a Madrid la colpejaren

    nins i grans es consolaren

    enmig de tanta amargura.

    Tothom mirà la desfeta

    ben pendents de la pantalla

    —El Govern diu que és la ETA!

    la veritat ara calla.

    Quan aquesta va parlar

    s’ensorrà el seu monopoli,

    la societat s’exclamà:

    —Tot per un poc de petroli!

    Ara diuen: —Tot va car!

    Que la vida ha pujat,

    però no ens han explicat

    què putes feren allà!

    Ja m’ho deia mestre Arnau:

    “El que no viu respectant

    i segueix un camí errant,

    com vol tenir el cor en pau?”

         Carles Canals i Neus Bibiloni