Un Centcames va dir:
-Avui, comptant-me els peus aquest matí,
he vist que en tinc només una trentena.
No puc entendre com
m'he fet aquest renom
que el compte de les cames ara esmena.
-Calla, ximple acabat, -amb veu baixeta
un Milpeus murmurà, tot intranquil.-
També só conegut: però és que et penses
que de peus, justament, en tindré mil?
Ca! Centvuitanta, pel cap alt encara.
Jo ni paraula en dic: ningú ho repara.
Deixem-ho estar. Hi ha un devessall de gent
famosa per aquest procediment.

Traduït de l'italià (dialecte romà) per Josep Carner