Quan penso en Holanda

jo veig amples rius

que passen lentament

per planes infinites;

veig fileres d’àlbers

impensablement prims

que com alts plomalls

estan drets a l’horitzó;

i enfonsades

en el formidable espai

hi ha les masies

disperses pel país;

arbredes, pobles,

torres escapçades,

esglésies i oms

en un gran conjunt.

El cel és baix

i el sol s’hi ofega

a poc a poc entre

boires de tots els grisos,

i en totes les comarques

se sent i es tem

la veu de l’aigua amb les seves

eternes desgràcies.

Traduït del neerlandès per Cilia Willem.