A la Cristina

Estimo una dona concreta i ho haig de dir

en totes les llengües i silencis

a la dansa del blat

i al naixement dels rius

a l'escorça del salze

a la cascada vermella

al pendís del volcà que és i que va ser

i que serà sempre el meu poema.

Estimo aquesta dona concreta

per dintre del seu nom.

Estimo aquesta dona amb les arrugues que no tenia

ahir. Estimo la dona carregada

d’una pàl·lida boira als ulls

que fugen com esquirols quan vull

endolcir-li el sofriment.

Estimo una dona concreta i ho haig de cridar

amb tots els músculs del cos.

Una dona concreta

que surt de la terra

tot cercant la terra.

Un animal perible que habita l’amargor

amb el seu perfil essencial.

Estimo una dona concreta

i dic que ella és el meu límit

el meu incendi

el lloc exacte on l’horitzó agafa el sol i s'empassa maduixes

la casa en la qual un ocell de foc es consumeix

mentre canta cap enllà de totes les galàxies.

Traduït del portuguès per Pere Galceran-Uyà