No m'agrada dormir quan la teva figura habita,
de nit, contra el meu coll;
perquè penso en la mort que ve massa de pressa
a adormir-nos molt.

Jo moriré, tu viuràs i això és el que em desvetlla!
Hi ha una altra por?
Un bon dia no sentir més a prop de la meva orella
el teu alè i el teu cor.

Què, aquest tímid ocell embolcallat pel somni
fugiria del seu niu!
El seu niu d'on el nostre cos de dos caps s'allunya
acabat per quatre peus.

Que pugui durar sempre una alegria tan gran
que s'acaba al matí,
i que l'àngel de la qual, encarregat de construir la meva vida,
alleugi el meu destí.

Lleuger, jo sóc lleuger sota aquest cap pesant
que sembla de la meva mateixa roca
i que resta a cobert meu, mut, cec, sord,
malgrat el cant del gall.

Aquest cap tallat, partit cap a altres mons
on regna una altra llei,
tot submergint en la son unes arrels profundes
lluny de mi, prop de mi.

Ah, jo voldria, quan miro el teu perfil damunt la meva gorja,
per la teva boca que dorm
sentir la delicada forja dels teus pits
com bufa fins a matar-me.

Traduït del francès per Pere Galceran-Uyà