Els ossos moren primer, la carn és forta.
Pàl·lida vocació per a restos immòbils i gravíssims!
Els enterrats per dins la vida, els tímids,
els empesos ossos de la carn que vol estimar.
Muts com um sant, blancs com l'hòstia.
Els hieràtics que ballen per obligació, només els
ossos –els hostes involuntaris– perpetuen
en suspens els nostres més prudents pensaments
i al ridícul guix prefereixen ràpidament una palada de calç.

Traducció de Josep Domènech Ponsatí