Penso en el meu futur mort, que ha crescut
dintre meu durant tants anys, amb mi,
i avui espera pacient el meu comiat,
mentre faig de tot per animar-lo a viure
(dels vius els esquelets ocults són com
marionetes) i verticalitzo en el matí teatral
la seva pretensió innata a l'horitzontalitat
sense remordiment, reumatisme o drama,
i a ell presto els meus cinc sentits
amb la vibració el menys remota possible
del petó que rebo, de l'amor que sento.



Traducció de Josep Domènech Ponsatí