Les negres i blanques cares de porcellana

Observen el passejant,

El cutis perfecte i cremós, retocat

Amb mirades sofisticades i posats mundans,

Contemplen l'entorn

Amb un menyspreu ignorant que no els escau, tan petites com són.

El cutis suau, color de caramel

Amb pigues aquí i allà

Ens indica d'on vénen

Cares grotescament esculpides

Conviden a la simpatia amb comèdia

Un toc amable de l'artesà a la ceguesa

Que exilia per sempre aquestes falses nenes

Al departament de joguines

Al costat de l'ànec Daffy i l'ós Pooh.

Un destí immerescut però fet a propòsit

D'aquestes cares sorgeix la realitat

Recordant al passejant un temps no gaire llunyà

En què les mares dels nens udolaven

Veient com se'ls enduien,

Com un ramat, a l'escorxador

Per viure al costat d'uns germans que no eren de color

Objectes curiosos i funcionals

Amb gairebé la possibilitat de tenir sentiments i història,

subjectes que observen el passejant.

Traduït de l'anglès per Glòria Bordons i Julie Wark