Hom escriu per al desdeny, per al buit,
tot esperant un dia, que pot ser el següent,
que algú digui: va valer la pena.
Hom compta les jàsseres del sostre, hom compta els versos
de l'enamorament i de la guerra,
hom compta les illes i les passions
i sobretot hom intenta escriure, crèdulament,
amb la innocència de qui troba petroli
en el test de la menta i continua endavant,
indiferent a la riquesa i al poder. Hom escriu
per al menyspreu dels qui estimen una altra escriptura
i s'hi emboliquen, com ara les prostitutes
en els vils llits del lucre garantit.
Hom escriu per a no ser llegit, per a la mort,
per a la ironia dels qui diuen: no és
que fos un mal poeta, però va escriure massa.
Hom escriu per a la mandolina i per a la quimera,
per a la queixa i per a la gelosia, per a després
de la mort, ploma que apunta al pols, mentre espera
que algú s'aixequi i digui: vaig aprendre
a paladejar la seva poesia tot llegint el seu silenci,
tot assaborint el seu dolor. Hom escriu per
al gust de l'aventura, com en la prosa de Salgari;
amb la por que vingui un crític i digui:
està fora del cànon, es ret a la facilitat.
Hom escriu per a no tenir poder, per al no-res,
cara caiguda damunt la plana de l'adoració dels sons.
Hom escriu burlescament, amb els ulls posats
en els personatges que es confonen amb la molsa
de les cases aombrades pel tedi. Hom escriu,
hom escriu sempre per al desdeny,
per al fingiment de les veus que prometen
la glòria en la misèria dels llibres. Hom escriu
per a l'ànima que resta, molt després
que haguem deixat d'escriure, vivint
estúpidament en la solitud d'allò que escrivim.
I pot ser que un altre dia,
el dia següent, algú obri el llibre,
el calaix, la capsa de les pors, sonàmbul, i digui:
aquí hi hagué un poeta, en sento l'olor,
la forma, la joia de l'absència, la ràbia,
el desesper de no voler anar-se'n.
Una mica de respecte, que aquí habità un poeta,
en la més perillosa corba dels mots
que maten, alliberen i rescaten. Fi.
Traduït del portuguès per Pere Galceran-Uyà
tancar finestra |