Vine al sol de Prestatyn,

somreia, des del pòster, la noia

agenollada a la sorra

en banyador blanc de setí.

Darrera seu un tros de costa

i un hotel amb palmeres que semblava

sortir-li de les cuixes

i dels braços enlaire alçant-li els pits.

La van posar un dia de març.

A les dues setmanes ja tenia

les dents trencades i un ull guerxat;

unes tetes immenses i una pelvis

fendida ben endins, i a l'espai

entre les cames uns gargots

la feien muntar

uns collons i una polla tuberosos

signats Titch Thomas, mentre que

algú havia clavat un ganivet

o alguna cosa enmig dels llavis,

amb bigotis pintats, del seu somriure.

Fou massa bona per a aquesta vida.

Molt aviat una estripada

deixà sols una mà i un tros de blau.

Ara n'hi ha un de Lluita contra el càncer.

Traducció de Josep Maria Jaumà