I grandioses papallones han colgat
En les esplanades de l’origen
Tenen ulls per esguardar la mort
I, així, fiten el foc i les quimeres
Tot això vesteix la virulència de llurs ales
De sol i nit en el somni embrollat
D’aquests jardins inflamats d’oblit

Un home és travessat per colors
I el veig dormint en la seva retinguda pau
Al capdamunt de vida que li pertany es manifesta el cel més sobri
Amb el nen de l’aranya; cal recosir-ho tot
Música i dispersió d’aquests pòl·lens sonors
Que esdevindran embromat i fellonia de l’esperit
Contra qui estén l’autèntica mà
Com una barca immensa de l’ànima
Deflagra i resta en silenci

Papallones impregnades de pura joia
Papallones repletes de substància
El gran desig de les vostres corol·les us desvesteix
Com les noies ombrívoles al mirall
Seran desabrigades pels arbres
I fitaran el seu foc emmirallat en els incendis de praderia

Les papallones són els testimonis de la matèria
Embolcallada de plecs i replecs, ara i adés: o sia cos d’amor
Les llavors de la teva vida s’han arrelat dins les branques
I és camp d’asfòdels
Sota la llum esquinçada que reneix
En els sorgiments i en la resta
Un vaivé
Ets tu, Cor, i és l’empremta els batecs d’aquest cor

El tram estival acull més prats
Que els camps emprestats a la llum
L’argila en tu és l’estació de mort
Sobre allò que es dissipa en ombra negra: un embromat de frescor
Entre mil llampecs de papallones, enmig de làmpades estèrils
I la llum també és cremor d’exili

Oh papallones, ja és l’hora per a nosaltres:
Clogueu els vostres amors, reobrim el nostre embolic
Sobre la grisalla i llarga cendra
En aquest país on la veritat no existeix si no trontolla
Amb la immensitat dels arbres, els rius
I el coll dels juvenils turons, els infants
Havent dormit entre les rosades envellides

Aniré fins a la darrera porta del desig
Amb les flors d’enfiladissa blavejades per un bri de seny
Dempeus en les impol·lutes traces del temps
Aquest aire enfora que tremola davant dels intersticis
Com una perla mostra ser un sol tranquil
Al capdamunt de la secreció d’un llac
Ell mateix, obscur i vaporós d’antuvi
Sobre ell s’erigeix en la cerimònia promesa
De dos insectes

Traducció del francès de Marta Mitjans