Un rostre, en l'ensopiment dels seus ritus, amenaça la mort. Són riallades llises, les arrugues són febles, els seus dos ulls en la meitat dels casos. Una cara que m'arrabassa -Altre que no sóc jo-, un silenci que destrueix la continuïtat de la seva fredor negrosa. Em va guiar la claredat del temps de manera clement. Després va marxar.
Traduït de l'àrab per Josep Ramon Gregori
|