Del nas, pulcre, em trec la gota que es congria d'un plegat. Pel passeig avui desfilen cavalls, carros i blindats.
Els diumenges a la tarda faig visites als parents. Autobusos plens de guàrdies enfolleixen pels carrers.
Amaguen tots la follia part darrera els guardapits. Però sempre hi ha algun enze que rebenta en esclafits.
Oh mumare, mumareta, sort que vau poder fugir. Ara al cel ja menjau dolces, asseguda a un balancí.
Tots els amos van a missa el diumenge amb capell nou, i saluden el notari; s'irriten si crema el brou.
Tres gavines volategen la despulla d'un puput. La veïna de l'escala, per no veure-ho, alça l'ull.
Ara plou, i plou aquí i per sobre els horts de Campos. Passa el vell de can Ribot. Deu venir de pagar els amos.
No tenint res més a dir i havent fet les grosseries, cal que em compri un gec arnat i un bon dècim a la rifa.
El cap clar i el cor tranquil, tasto ardors del tot honestes. No és gens bruta la claror quan travessa la finestra.
Abans d'entrar al paradís m'espolso la pols grollera, calculo bé els esglaons i faig deu passes enrera.
Que més bell que una Coloma que no dubta per triar el cop d'ala més exacte quan té ganes de salpar.
|