XX

Aprendre el gemec com l’ocell el canta,
vol. S’ho mira: les ales ancorant la casa,
com fabriquen vent que se’n va
per les branques i a xiscle, i a silenci
d’Home sol palplantat al cingle.
I es fa de nit.

Vol aprendre a volar i tremola.
El seu somriure precipici.
Interactua, conversa, potser,
Amb el formigueig incandescent
de la ciutat al fons.
I s’alça.

      Llums.
Les mira, l’encimbellen. Diuen: va!