Conec un home que va fer-se ell mateix la dona ideal
dels seus desitjos: els cabells els agafà d'una dona
que va veure allunyar-se a la finestra d'un autobús;
el front, d'una cosina germana morta molt jove; les mans,
d'una de les seves professores quan ell era un nen;
les galtes, d'aquella nena, el seu primer amor;
la boca, d'una dona que va veure dins una cabina de telèfons;
els malucs, d'una noia amb qui va fer l'amor a la sorra
davant del mar; la mirada seductora, d'aquella;
els ulls, d'una altra, i la cintura
d'un anunci al diari. De totes elles
es va fer una dona a qui va estimar de debò.
I en morir, van venir totes,
mutilades de cames, sense cara, amb ulls arrencats,
calbes, mans tallades i amb una nafra en lloc de boca,
i demanaren el que era seu, el que els pertocava,
i van esquarterar el seu cos tot arrencant i estripant la seva carn.
I en va quedar només la seva ànima perduda.


Traduït de l'hebreu per Manuel Forcano