literatura catalana . infants     inici
Andrés Estellés, Vicent

 


Cançó de la lluna

La lluna de la muntanya,

la lluna que més m'agrada!

Ai, com m'agrada la lluna

la lluna de la muntanya!

 

És una lluna molt neta,

és una lluna molt clara,

Com és de clara la lluna,

la lluna de la muntanya!

 

Lluna de bosc i fageda,

la lluna que ens agermana,

la lluna de creure i creure

i mirar-nos a la cara.

 

La lluna de la ciutat

és una lluna gastada,

és una lluna molt trista,

és una lluna llunyana.

 

¿Qui pot mirar a la lluna

amb una mirada franca?

És un luxe innecessari;

vés a la teua, i a casa.

 

Si la mires, et fotran

un ganivet per l'espatla,

et robaran la cartera,

la muller i l'esperança.

 

Però jo pense en la lluna,

la lluna de la muntanya,

i em sé ric d'alguna cosa

que jo no vull dir encara.

 

Pense en un món on els homes

es miraran cara a cara:

cada paraula que diguen

serà més que una paraula.

 

Pense en la lluna, la lluna,

la cosa que més m'agrada.

La vida llavors tenia

una gràcia no encetada.

 

Ai, com m'agrada la lluna,

la lluna de la muntanya!

La lluna de la muntanya,

la lluna que més m'agrada.

 
imatge denit
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA