Dalt d'un arbre me la campo.

Allí dormo i sé menjar;

ma cara d'estrafolari

diu que só vegetarià.

Ma pell és bruna i poblada,

i a l'hivern gombolda bé,

i vivint enmig de branques

mai no pago cap lloguer.

Tinc menudes orelletes

d'un sentir molt delicat;

gasto, com pintor de fama,

cabell rogent i escampat.

Duc barbeta de bohemi

que m'admiren pels carrers,

i braços que, amb tal llargada,

fan de dues potes més.

Mon sol desig? Que em deixessin

per a un dia solemnial

portar levita i copalta

en una festa oficial.