| Sóc un vençut, sóc un vençut,
un jove, ja sens joventut.
En les tempestes del meu cor
ha mort en flor
el meu amor.
Les noves roses no han florit
i és abatut mon esperit.
Sense esperances vaig pel món
com un indòmit vagabond
que falt d'amor, mancat de fe,
no sap on va ni sap d'on ve.
I m'acompanyen els meus morts;
la caixa blanca dels records,
la caixa blanca i misteriosa
que porte sempre sobre mi
com una càrrega agradosa
que no em detura pel camí:
la caixa blanca on he tancat
dolces cançons
i he soterrat
les il·lusions.
Sóc un vençut, sóc un vençut,
un jove, ja sens joventut.
|