El faig és gòtic com l'avet.

Mes l'avet puja fosc, aspriu,

sòbries les fulles, el tronc dret,

car és d'un gòtic primitiu.

Mentres el faig, trèmul somriu

amb son fullatge transparent

on l'esquirol hi penja el niu,

clar és d'un gòtic floreixent.

L'avet és gòtic com el faig.

Són les agulles dels cimals

on de la llum s'hi trenca el raig.

Són les agulles sobiranes

de les eternes catedrals,

immòbils, pàl·lides, llunyanes.