Sí, ho sé, no sóc pas com vosaltres,

és d'un altre país que jo vinc,

i m'agrada no pas la guitarra,

sinó el so de les flautes salvatges.

És als dracs que llegeixo poemes,

a núvols i cascades. No vaig

per salons, per estances, llegint

als vestits i a les jaquetes fosques.

Jo estimo com l'àrab al desert

que s'atansa a la font i en beu l'aigua,

no pas com el cavaller d'un quadre

que mira les estrelles i espera.

I no penso morir-me en un llit

entremig d'un metge i un notari,

prefereixo una escletxa salvatge

ben al fons d'un clot d'heures espesses.

Perquè no vull entrar al paradís

dels protestants, pulcre i sense enigmes,

sinó on el bandoler, el turmentat,

la pecadora cridaran: “Alça't!”

                            1918


Traduït del rus per Júlia Ferrer i Ricard San Vicente