en les primeres hores de quietud
quan la nit amb lentitud, desperta el dia,
he tingut la sort de no ser lluny
i tenir ulls
per presenciar com la donzella de les aigües
trenca el somni per vestir-se

l'he vist sorgir de dins d’uns pètals clucs
que, com les veles d’un esquif
de tantes proes com el vent,
es deixondien
fent delicats i entendridors preparatius
per, sense moure's, navegar durant el dia

i, en un borrall de beatitud,
l'he vist estirar els braços per sentir-se
reflexada en el mirall del llac diürn

oh tu, donzella d'entre veles,
com els grecs t'anomenaren;
oh tu, nimfea de les aigües
venerada pels romans:
nenúfar, bell nenúfar,
guarda'ns d'engreïts enganys!

car si un estel indica un tros de cel serè
tu ets senyal que hi ha un clos
d'aigües tranquil·les;
i si l'estel senyala el nord i un camí cert
tu ets indici de repòs
i ànsies complides.