1. Llegeix el poema i escriu una petita descripció de com creus que és l’Amaranta del títol, a partir de les parts de les paraules que entenguis. Contrasta, després, el que hagis escrit amb el que hagin fet els teus companys.

2. Defineix, ara, mot per mot, què poden voler dir paraules com: rosomnolenta, polimòtica, llampívola, filherba, marfigurada, etc.

3. Llegeix el poema en veu alta. A continuació, escolta el poema en croat i compara la seva sonoritat amb la que té el poema en català. Sonen igual algunes paraules? Hi ha mots que s’assemblin?

4. Per parelles, extraieu conclusions sobre la metàfora final del poema.

5. “Amaranta” és un nom que prové del grec i significa “aquella que no es marceix, que no decau”. Et sembla que té relació amb el que diu el poema?

6. Escolta el que diu el poeta sobre el poema i la traducció. Té alguna relació amb el que fins ara has interpretat?

7. Busca un nom sonor i significatiu per a una persona estimada. A continuació, escriu adjectius inventats a partir de com creus que seria aquesta persona. Fes-ne un poema amb una metàfora final com la de Dinko Telećan. Compareu-ne després els resultats i envieu-nos els millors poemes a www.viulapoesia.com.