Un bosc poruc

s'esparvera quan ve la nit

Tot l'angoixa

els crits de les òlibes

llur silenci

L'esguard fred de la lluna

i l'ombra de la seva cella sobre el llac

El bedoll pica de dents

tot amagant-se darrere el guardabosc

El freixe s'acotxa en la seva escorça

i conté la respiració fins al matí

El pi s'eixuga la suor

i crida el seu pare el pi pinyer

Amb el cap entre les cames

el salze plora a fulla viva

i fa desbordar el rierol

La canya que no li treu l'ull de sobre

el sent com demana a la cuca de llum

que il·lumini les tenebres

Només l'alzina conserva la dignitat

agenollada en el seu tronc

demana al déu del bosc

que s'afanyi a fer venir el dia.

Traduït del francès per Pere Galceran-Uyà